EDICIÓ EN PAPER
Gènere: Obra dramàtica
Col·lecció: Adacèmia dels Nocturns
Edició: PUV (Publicacions de la Universitat de València
Any: 2011
Tapa: Rústica
Volum: 75 pàg.
LECTURES DE «POLS DE ROSES»
Abril 2015 - Llibre de Lectura del "Club de Lectura de Teatre" de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de TORTOSA
PRESENTACIONS, LECTURES I SIGNATURA DE LLIBRES
18 Abril 2015 - Fira literària Cid i Mulet - JESÚS-TORTOSA (11:45 intervenció amb motiu del club de lectura)
15 Abril 2015 - Xerrada al Club de Lectura de Teatre - Biblioteca Marcel·lí Domingo - TORTOSA
1-23 Abril 2015 - Llibre lectura del Club de Lectura de Teatre - Biblioteca Marcel·lí Domingo - TORTOSA
27 Abril 2014 - Fira del Llibre - VALÈNCIA
3 Juny 2012 - Fira del llibre Ebrenc - MORA D'EBRE
29 Abril 2012 - Fira del Llibre - VALÈNCIA
22 Abril 2012 - Fira del Llibre - VINARÒS
21 Abril 2012 - Fira literària Cid i Mulet - JESÚS-TORTOSA
15 Març 2012 - Llibreria Viladrich2 - TORTOSA
21 Novembre 2011 - Teatre el Micalet - VALÈNCIA
29 Octubre 2011 - Ateneu Cultural AcuBe - BENICARLÓ
22 Octubre 2011 - Jornades de les Lletres Ebrenques - AMPOSTA
Abril 2015 - Llibre de Lectura del "Club de Lectura de Teatre" de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de TORTOSA
PRESENTACIONS, LECTURES I SIGNATURA DE LLIBRES
18 Abril 2015 - Fira literària Cid i Mulet - JESÚS-TORTOSA (11:45 intervenció amb motiu del club de lectura)
15 Abril 2015 - Xerrada al Club de Lectura de Teatre - Biblioteca Marcel·lí Domingo - TORTOSA
1-23 Abril 2015 - Llibre lectura del Club de Lectura de Teatre - Biblioteca Marcel·lí Domingo - TORTOSA
27 Abril 2014 - Fira del Llibre - VALÈNCIA
3 Juny 2012 - Fira del llibre Ebrenc - MORA D'EBRE
29 Abril 2012 - Fira del Llibre - VALÈNCIA
22 Abril 2012 - Fira del Llibre - VINARÒS
21 Abril 2012 - Fira literària Cid i Mulet - JESÚS-TORTOSA
15 Març 2012 - Llibreria Viladrich2 - TORTOSA
21 Novembre 2011 - Teatre el Micalet - VALÈNCIA
29 Octubre 2011 - Ateneu Cultural AcuBe - BENICARLÓ
22 Octubre 2011 - Jornades de les Lletres Ebrenques - AMPOSTA
RESSENYA DEL LLIBRE "POLS DE ROSES"
Publicacions Universitat de València
Pols de Roses és una obra colpidora i tràgica que qüestiona la
capacitat d’estimar de l’ésser humà, sobretot quan aquest es troba sotmès a
circumstàncies difícils i situacions extremes. També fa una reflexió sobre la
vida i la mort, l’escepticisme i les creences religioses. I ho fa reivindicant
l’amor homosexual des de la universalitat i la força dels sentiments profunds i
autèntics.
Aleix està decidit a fer fora de casa i de la seva vida
Marc, amb qui conviu des de fa cinc anys. El motiu no és precisament la falta
d’estima; ben al contrari, n’està més enamorat que mai i per això vol
estalviar-li el patiment de veure’l morir. La negativa de Marc a abandonar-lo
en els pitjors moments condueix a destapar conflictes, fortaleses i pors,
records i rancúnies, i... els vertaders sentiments.
Una rosa i la pols de roses seran tot el què
Aleix necessitarà per a descobrir que potser l’amor és més durador que la
pròpia vida.
BREU BIBLIOGRAFIA DE L'AUTORA
Olga Besolí, 1972 (Jesús-Tortosa)
Escriptora, guionista i actriu. Ha escrit els contes infantils il·lustrats “Les contalles de Muniatto” de les
Germanes Besolí d’ONADA EDICIONS (2009-2013), col·lecció que ja compta amb quinze
títols. És l’autora de “Pols de Roses”, obra guanyadora del Premi Micalet de
Teatre 2009 i publicada per la PUV –
Publicacions de la Universitat de València (2011). També ha publicat relats
breus en els llibres col·lectius “Arbreda
ebrenca” (2010) i “Un riu de crims”
(2011) de MARCH EDITORS; “Tren de Val de Zafán” (2011) de GARA D’EDIZIONS i “Tren
de Buit” (2013) de EDITORIAL PETRÓPOLIS.
També és l’escriptora del quart capítol de la novel·la col·lectiva
il·lustrada de ciència-ficció “Proyecto Ilustratura” realitzada amb fins
benèfics.
És l’autora dels guions dels curtmetratges “Al morir” (2003) i “Limpieza
a fondo” (2006), i de l’obra de teatre infantil “Mozart” (2006), tots tres realitzats per Rars Produccions. El seu
guió “Lowra” va ser finalista en el
Concurs de guions de curtmetratges de les Jornades de cine «Villa de la Almunia » 2009.
Ha estat guardonada amb diversos premis literaris i teatrals entre els que
podem destacar: Guanyadora del Primer Premi de Teatre Amateur Terres de l’Ebre
2002 amb la seva òpera prima “Fins que la
mort ens separi” de la qual, apart d’autora, era l’actriu protagonista.
Guanyadora del Premi Micalet de Teatre 2009, amb l’obra “Pols de Roses”. Guanyadora del «Premi Especial d’Integració» del
Concurs de Contes Ciutat de Tudela 2010, amb el relat “El viaje”. Guardonada amb el 1er accèssit en el Premi de Narrativa
Cid i Mulet 2010, amb el relat “L’avi
Francesc”.
Des de 2011, apart de dedicar-se a l’escriptura i a les arts escèniques,
també imparteix cursos i tallers literaris en la web portaldelescritor.com i col·laboradora
del programa televisió DIXA’M VORE de la cadena local Canal TE-TTV amb la seva secció
cultural anomenada ESPAI D’ARTS.
A més a més, des de 2012 és redactora i columnista de la revista mensual
literària BUK MAGAZÍN de recent creació.
LA PREMSA HA DIT DE «POLS DE ROSES»
- Blog TRITICÀRIA
- Blog TENS UN RACÓ A DALT DEL MÓN
- Diari EL PUNT digital
- IMAGINA RADIO
- Diari RIBERAONLINE
- Diari RIBERAONLINE
LA PREMSA HA DIT DE "POLS DE ROSES"
L'escriptor Vicent Sanz ha parlat així de «POLS DE ROSES» en el seu blog TRITICÀRIA:
Pols de roses
A la darrera edició de la Fira del Llibre Ebrenc coincideixo a la taula de presentacions amb Olga Besolí. Ella hi ve a presentar Pols de roses i jo La Font de la Salut. Al final de l’acte, interessada pel llibre que parla del santuari de Traiguera, quedem que en parlarà al seu “Espai d’Arts” del programa Dixa’m vore del Canal Terres de l’Ebre. El programa va emetre’s al setembre de 2012 i ara és el moment de completar l’intercanvi de comentaris amb aquesta entrada sobre la seua obra teatral Pols de roses, que tenia per llegir des de la trobada de Móra d’Ebre.
Olga Besolí (Tortosa, 1972) és coneguda sobretot per la sèrie Els Contes de Muniatto de llibres il·lustrats infantils, en què fa tàndem amb la seua germana Esther, pintora i il·lustradora. La sèrie ha esdevingut el fenomen editorial infantil de les Terres de l’Ebre, de la mà del pallasso Muniatto, que interpreta Eusebi Morcillo, i també de la dedicació de contacontes de les germanes Besolí. La trajectòria creativa d’Olga Besolí, a més de la literatura infantil, s’obri a la narrativa, el guió i el teatre, cosa que juntament amb la seua participació en televisió conforma un ventall de registres en què les incursions creatives no estan exemptes de la motivació originada pels premis literaris.
Amb Pols de roses, Olga Besolí va obtenir el premi Micalet de Teatre, de la Societat Coral El Micalet en l’edició de 2009. El premi li va valer l’edició de l’obra de la mà de l’Acadèmia dels Nocturs, de la Universitat de València. L’obra és una tragèdia que entra pràcticament a sac en una reflexió punyent sobre la mort, enfocada des d’un no menys punyent plantejament: l’Àlex està malalt i sap que morirà; per aquest motiu, vol fer fora de casa el Marc, que és la seua parella. Les raons que un i altre esgrimeixen per defensar el seu posicionament en relació a la decisió de l’Àlex conformen aquest plantejament arriscat, sense concessions al melodrama, que entra de ple, des de la primera escena de l’obra, en el camp de la reflexió més profunda al voltant de la vida i la mort de l’ésser humà. Si hem de tenir en compte l’endreça que l’autora fa a la dedicatòria que precedeix el text, aquesta reflexió al voltant de l’amor, de la vida i de la mort, té a veure amb la renúncia, és a dir, al sacrifici en favor d’un sentiment amorós experimentat com el sentiment més alt que un humà puga experimentar. Un sentiment que ni la mort pot aturar, que la transcendeix.
El fet que la parella, únics personatges que apareixen al llarg dels tres actes, estiga constituïda per dos hòmens, situa la reflexió fora de la convencionalitat que suposaria una parella heterosexual, fora dels esquemes tradicionals del paradigma d’amor d’arrel romàntica, que és, vulguem o no, el que encara ens serveix als qui vivim en la cultura occidental per construir-nos l’imaginari del que suposa que és l’amor. Potser, un plantejament com el que fa Olga Besolí introduint aquesta relació amorosa homosexual és una mostra de la crisi en què han entrat aquests esquemes en la nostra societat, de resultes de les transformacions socials dels darrers temps, però també de l’esgotament d’unes fórmules que ja no alimenten l’imaginari de la gent, que ja ha canviat de manera de viure. En qualsevol cas, el que m’interessa destacar del plantejament, el que em crida l’atenció, és de quina manera, mitjançant aquesta parella d’hòmens joves que s’enfronten dialècticament en l’obra per defensar aferrissadament els seus sentiments, l’autora assoleix de situar el dilema plantejat al voltant de l’amor en els paràmetres d’universalitat que li interessen. Vull dir que la relació amorosa que s’hi planteja, abans que res, és entre persones, i entre persones iguals. D’acord que en aquesta relació el repartiment entre els dos personatges és desigual. L’Àlex és qui porta la veu cantant, qui pren la decisió de foragitar el seu company unilateralment i sense possibilitat de negociar res; i el Marc no té més tornes que entomar aquesta decisió. Però és l’Àlex qui ha d’assumir, al seu torn la decisió del Marc de no renunciar als seus sentiments, de no subordinar-los als fets. Aquesta insubordinació del Marc condueix al desenllaç del conflicte general per la situació plantejada. És en aquest desenllaç que el Marc i la pols de roses adquireixen el protagonisme que els reserva l’autora. I què és exactament la pols de roses? Ah, amics, haureu de llegir l’obra per saber-ho del cert. El simbolisme que té està d’allò més ben trobat i, en correspondència amb el plantejament escènic que fa l’autora, té la capacitat de sorprendre que s’espera d’una història agosarada com és aquesta. Una història breu de llegir però no pas fàcil de pair.
Personalment, me n’imagino la representació dalt d’un escenari: un duel interpretatiu entre dos actors en un escenari en què l’única decoració dels dos primers actes són alguns elements de mobiliari que donen a entendre que l’acció s’esdevé a l’habitatge de la parella. Una escena, doncs, minimalista, conceptual, amb una llum molt focalitzada en els dos personatges, en una cadira, en un sofà. Al tercer acte, l’escena canvia del tot, amb el llit del malalt enmig esdevé gairebé un altar de la representació. Me la imagino així, i amb el títol de l’obra materialitzant-se en l’atrezzo.
En conjunt, ens trobem davant d’una tragèdia d’alt voltatge dramàtic, un tipus de teatre que posa en joc un debat d’idees anticonvencional, que aporta una visió radicalment nova sobre el tòpic més tòpic de la literatura, l’amor; un teatre que portat a la representació ha de tenir un impacte substancial en l’espectador. Que no deixa indiferent.
Vicent Sanz
DOCUMENTS FOTOGRÀFICS
CERIMÒNIA D'ENTREGA DEL PREMI MICALET DE TEATRE 2009 PER «POLS DE ROSES»
ENTREVISTA AL PROGRAMA RADIOFÒNIC «OMNIUM», 2009
PRESENTACIÓ «POLS DE ROSES» AL TEATRE MICALET DE VALÈNCIA, 2011
CARTELL PRESENTACIÓ «POLS DE ROSES» A BENICARLÒ, 2011
PRESENTACIÓ I SIGNATURA DE LLIBRES A LA LLIBRERIA VILADRICH 2012
PRESENTACIÓ I SIGNATURA DE LLIBRES A LA FIRA DEL LLIBRE EBRENC DE MORA D'EBRE, 2012
ENTREVISTA AL PROGRAMA RADIOFÒNIC «OMNIUM» 2012
SIGNATURA DE LLIBRES A LA FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA 2014
Tornar a INICIOENTREVISTA AL PROGRAMA RADIOFÒNIC «OMNIUM» 2012
SIGNATURA DE LLIBRES A LA FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA 2014
CLUB DE LECTURA DE TEATRE - BIBLIOTECA MARCEL·LÍ DOMINGO DE TORTOSA Lectura de «Pols de Roses» - Abril 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada