Llibre UN RIU DE CRIMS, 2011



Un Riu de Crims és un recull de 24 relats breus creats per 24 autors diferents molt arrelats a les nostre comarques i que tenen el gènere negre i els crims com a teló de fons, compilat pels escriptors Jordi Pijoan-Pérez i Fede Cortés.

El  resultat és un llibre de més de 400 pàgines editat per March Editors de gènere negre i ambientat a les nostres terres. 

La presentació de “Un riu de crims” a Valderrobres (recordem que prèviament se va presentar a la BCNegra de Barcelona) va coincidir també amb la II Trobada de Gènere Negre del Matarranya. Esta trobada va comptar amb un dinar amb menú negre al bar Lo Trull de les Raboses i una posterior taula rodona on se va tractar el gènere negre. A més, i per l’ocasió, se va etiquetar vi del Priorat amb esta trobada.

Amb Un riu de crims, primer recull del Serret blog de novel·la negra, no s’inaugura pas la col·lecció Paraula Ebrenca, però sí que ofereix ara, amb aquest nom, una estructura sòlida, afermada. L’han precedit dins d’aquesta col·lecció, sota el segell de March Editor, tres títols més, Lletres de casa (2009), L’arbreda ebrenca (2010) i Il·lusions i incerteses (2010), tots ells del Serret blog, i una traducció, Els follets del Matarranya (2009) d’en Francisco Javier Aguirre. I en vindran més, moltes més, de Paraules Ebrenques.

INFORMACIÓ ADICIONAL

Idioma: Català
Gènere: Relats de gènere Negre
Autor: Ebrencs i matarranyencs (VV/AA)
Editorial: March Editor
ISBN 9788496638860
Any edició 2011
Tapa: Dura
Pàg: 467

AUTORS DE «UN RIU DE CRIMS»

Teresa Bertran Torres - Amposta
Olga Besolí  - Jesús-Tortosa
Txus Carbó Izquierdo - Horta de Sant Joan
Baltasar Casanova Giner - La Cava
Gerard Lluís Climent Garcia - Roquetes
Fede Cortés - Falset
Glòria Fandos Gracia - Tortosa
Juanma Garcia - Roquetes
Isidre Garrido - Arnes
Mª Lluïsa Gascon i Prades - Vall-de-roures
Juan Carlos Gil - Vall-de-roures
Josep Gironès Descarrega - La Fatarella
Josep Igual - Benicarló
Montserrat Medalla - Blanes
Andreu Palatsí - Benicarló
Jordi Peñarroja - Barcelona
Jordi Pijoan-López - Tortosa
Joan Roca - Deltebre
Alfred Sala - Barcelona
Vicent Sanz - Traiguera
Rosa Sarró i Combalía - Arnes
Emigdi Subirats - Campredó
Ester Suñé Cugat - La Fatarella
Jesús M. Tibau - Cornudella de Montsant

ON COMPRAR EL LLIBRE

Llibreria Serret (Vall-de-roures)

VÍDEO PRESENTACIÓ DE «UN RIU DE CRIMS»




HAN DIT DE «UN RIU DE CRIMS»:

PARAULA EBRENCA

Amb Un riu de crims, primer recull del Serret blog de novel·la negra, no s’inaugura pas la col·lecció Paraula Ebrenca, però sí que ofereix ara, amb aquest nom, una estructura sòlida, afermada. L’han precedit dins d’aquesta col·lecció, sota el segell de March Editor, tres títols més, Lletres de casa (2009), L’arbreda ebrenca (2010) i Il·lusions i incerteses (2010), tots ells del Serret blog, i una traducció, Els follets del Matarranya (2009) d’en Francisco Javier Aguirre. I en vindran més, moltes més, de Paraules Ebrenques.

És col·lecció ebrenca perquè amb el riu ens ha vingut la nostra paraula, car si la conquesta de l’espasa, la militarada del segle XII, fou de gent de la costa, barcelonina, empordanesa, i també de la profunda germanor occitana, la conquesta del país pels mestres d’aixa i els terrassans amb l’aixada ens va arribar de terres urgellenques, Segre avall i altres afluents –migrats– de l’Ebre. I és per això que diem “carro” i “cases” tal com sonen, i no amb us i neutres. I no ens aturàrem ací: en poc més d’un segle vam dur la llengua fins a Múrcia i Cartagènia –que parlaven, com tots sabem, de pus bell catalanesc del món– i a les Illes dellà mar. De terra de frontera, amb un retorn sempre possible a l’arabitat, vam passar en ben poc de temps, com ara us deia, a ser al centre de la nostra llengua.

L’Ebre parla català en deixar per la riba dreta la Vall Comuna, a la boga entre el terme de Casp i Mequinensa, però ja abans, tocant a Casp mateix, li han arribat les paraules catalanes del Bergantes i el Mesquí pel Guadalop. I ja no enraona altra llengua fins abocar-se a la mar. És dels escriptors d’aquest territori, del gran riu i els seus afluents, amb l’excepció, però, del Segre, que es nodreix aquesta Paraula Ebrenca, prenent com a centre Tortosa, estenent-se per la seva antiga taifa homònima i el bisbat que la continua, sense fer cas de les retallades que se li han anat fent –recordeu que en el passat llunyà aquest bisbat tenia la frontera al mateix riu Matarranya, i només fa quatre dies que Calaceit era cap d’un arxiprestat tortosí–. Brodeuho tot amb records amables per a la mitificada Ilercavònia ibèrica, i n’Abu Bakr al-Turtusí i n’Ibrahim Ibn Jaqub al-Israilí, i arrodoniu-ho amb Els costums i els col·loquis, amb el rector de Maella i el de Vallfogona, fins arribar a la florida d’ara, als noms que us esperen ací, a Un riu de crims, i als que els han precedit i els seguiran, treballant tots ells amb la paraula ebrenca.

La llengua catalana i la literatura que genera gaudeixen a les Terres de l’Ebre, prou que ho sabeu, malgrat la discriminació que no cessa, de bona salut. Les lletres a tot arreu, tant a la Codonyera, com a Pena-roja, Mequinensa, Arnes, Horta, Pradell, Tortosa, Vinaròs, La Sénia...També la llengua, amb la gran excepció, però, del Matarranya.
L’ambient per a la llengua és tètric en aquesta comarca, enrarit, i hi sobreviu com pot, perseguida, bescantada, acorralada ja en més d’un cas. I és precisament per això, perquè cal reaccionar davant tanta ignomínia, que del Matarranya, de Vall-de-roures han sorgit les moltes iniciatives literàries de n’Octavi Serret, dels seus blogs, presentacions, trobades, publicacions. Aquestes darreres ara difoses per March Editor en la present col·lecció, sense cap mena de limitació de gèneres.

No mos faran callar, que diuen els cantants dels Draps a Pena-roja.
Artur Quintana i Font

NEGRA I EBRENCA
PRÒLEG

Un dels mèrits de fer un bon pròleg resideix a no desvelar massa incògnites al lector, ni crear expectatives de cap mena, sinó més aviat oferir un ventall de tot allò que se’ns hi presenta. Aquestes paraules s’omplen de sentit si el que presentem a continuació és un recull de contes criminals de tota mena.

Val a dir que, d’entrada, el primer que crida l’atenció del llibre que teniu entre mans és el propi títol. Sota l’enigmàtic Un riu de crims, s’amaga tot un plegat de sospitoses intencions: el “riu” i els “crims”, com dos dels elements que més sobresurten al llarg de la lectura.

Precisament, el primer d’ells fa referència a la geografia compartida de tots els contes, ja que és precisament el territori ebrenc, la seva història i les seves terres, un dels principals protagonistes. És interessant no perdre de vista aquest element en comú perquè el lector s’adoni que, en bona part dels relats que té entre mans, hi ha un arrelament important amb aquesta zona paisatgística i, més concretament, amb les tradicions, els llocs comuns o topoi narratius: si seguim la franja observarem com tota la Vegueria de Tortosa, les terres de l’est de Terol i Saragossa, i el nord de Castelló conformen una línia geogràfica i un decorat ben específic i intencionat.

Precisament, l’altre element, “els crims”, són la gran constant al llarg de la lectura. N’hi ha prou a donar un cop d’ull a l’índex i després llegir els vint-i-quatre relats per adonar-se que hi ha moltes maneres de matar i molts motius per fer-ho: venjances, esoterisme, drogues, bruixeria, diners, passions desenfrenades, fenòmens paranormals, immigració, simulacions de suïcidis, enveges, llegendes, sexe, accidents malintencionats... són motius presents al llarg dels contes protagonitzats per una amalgama ben interessant de personatges de tota mena i condició: detectius, policies, assassins en sèrie, estranguladors, guàrdia urbana, mossos d’esquadra, violadors, ciutadans corrents, conformen un entramat ben complert i variat.

I és que sota els auspicis d’aquestes dues més que lloables intencions i darrere de l’encertat títol encara s’hi poden recollir més aspectes que enriqueixen —si cap una mica més— aquest recull. I és que al lector li cridarà l’atenció —si llegeix les biografies dels participants— que la immensa majoria no formin part del repertori de sospitosos habituals dins del gènere negre en català: a la llista negra s’hi sumen en aquesta ocasió poetes, traductors, debutants, investigadors literaris, periodistes, professors, pedagogs, guionistes, actrius que fan de tots ells un grup ben heterogeni i diversificat. Aquest suposat inicial desavantatge —i d’aquí rau un altre dels punts més engrescadors— es converteix de manera sorprenent en una aposta d’èxit, per dues raons ben evidents. En primer lloc, perquè contribueix a fer afició al gènere negre i criminal en un àmbit territorial poc donat —encara— a aquesta mena de narrativa; i en segon, perquè el fet d’entrar de manera frontal a escriure un relat negre sense prejudicis ni manies de cap mena suposa evitar força elements arquetípics que t’impedeixen trencar amb els motlles preestablerts.

No es pot negar que, en aquest sentit, aquest recull ve a confirmar l’heterogeneïtat que darrerament està assolint el gènere negre, ja que ajuda perfectament a englobar aquests relats dins del cànon criminal i, així, ampliar les fronteres argumentals tan difuses avui dia amb tot tipus de variants i situacions inesperades per al lector.

I per si encara no n’hi ha prou de trencar motlles del gènere, cal destacar també un altre aspecte innovador i ple d’originalitat que trobarà el lector: la ruralitat com un dels elements més significatius. Precisament, aquest entorn rural —enfrontat amb la ja arquetípica presència de la ciutat— dóna nous aires a les narracions de sempre.

Si repassem bona part de la història criminal podrem veure com els crims rurals formen una part important de la nostra tradició. En aquest sentit, valga la pena de mencionar una credibilitat absoluta que ajuda a veure —novament— el gènere negre des d’una altra perspectiva. Les accions a pobles petits, amb alguna localitat que amb prou feina ultrapassa el miler d’habitants, conformen un entramat laberíntic ben idiosincràtic.

Tots aquests aspectes són alguns dels més destacats i ens serveixen per presentar aquest riu de crims, que us arrossegarà de la mateixa manera que ho fa el corrent del riu, cap a nous escenaris i visions sorprenents que continuen —i això també és un gran mèrit— engrandint el camí cap a la normalització d’una novel·lística negra en català.

Àlex Martín Escribà
Universitat de Salamanca

Google +

Ja pots comprar els Contes de Muniatto a Amazon

TALLERES DE ESCRITURA ONLINE

Apúntate a mis talleres de escritura de www.portaldelescritor.com

TALLERES TRIMESTRALES
Matrícula abierta cada tres meses::
15 de Enero / 15 de Abril / 15 de Julio /15 de Octubre


TALLERES DE TRES QUINCENAS
Matrícula abierta cada seis semanas:
15 de Enero / 1 de Marzo / 15 de Abril / 1 de Junio / 15 de Julio / 1 Septiembre / 15 de Octubre / 1 Diciembre

TALLERES DE LECTURA ONLINE