Llibre TREN DE VAL DE ZAFÁN, 2011


Val de Zafánye un manullo de relatos y poemas a redol d’un camín, de fierro, que mos trai a frescor d’a bisa d’o mar, a fredor d’o zierzo y a boluntat d’entendimiento dellá d’as mugas y decá d’as luengas y resultau d’a empenta naxida d’una tierra sin de mugas, a Matarraña, fruito d’a iniziatiba de Serret Llibres y l’otel La Parada del Compte, como preba palpiable d’ixa boluntat de comunicazión.


A la convocatòria han acudit 41 autors, d’aquí, d’allí, de tot arreu i com diria Lluís Llach i que podríem adoptarho com a lema,"Venim del nord / venim del sud / de terra endins / de mar enllà / i no creiem en les fronteres...I cadascun que s'hi ha sumat ho ha fet en la seva llengua, en la llengua del cor que és com cadascun pensa i sent, perquè en aquesta llengua la paraula es transforma en imatge mental, en cosmovisió de l’univers, en la nostra pròpia cosmovisió. Així doncs, sense complexos, sense tabús, sense oblidar d’on venim però amb el ferm desig de voler caminar junts, amb les nostres llengües del cor, amb la paraula a la mà oberta i estesa. No se han traducido los textos. 

Fue decisión de los coordinadores Juli Micolau y Chusé Aragüés. Por ello se presentan tal y como fueron sentidos y pensados, tal como fueron escritos en su lengua originaria porque, como dice Artur Quintana en el prólogo, “funciona la intecomunicación románica” cuando queremos que funcione, cuando sabemos valorar lo de los demás igual que lo nuestro, cuando tenemos voluntad de entendernos.

INFORMACIÓ ADICIONAL
Idioma: Aragonés-Català-Español
Gènere: Relats inspirats en el Tren de la Val de Zafan i la posterior via verda
Autor: Ebrencs i matarranyencs (VV/AA)
Col·lecció: viceVersa
Editorial: Gara d'Edizions
ISBN 978-84-8094-405-2
Any edició 2011
Tapa: Rústica
Pàg: 288


AUTORS DE «TREN DE VAL DE ZAFÁN» 

Artur Quintana i Fort - Prelogo-Prólogo-Pròleg
Andreu Subirats - Introducció
Francisco Javier Aguirre - La via Láctea
Mercè Amat - A quina hora passa el tren?
Elies Bel Mestre - La serena
Josep Bertomeu Mercè - Escamot de treballs forçats
Olga Besolí  - Estraperlo
Zoradida Burgos - Paisatge en Blues
Àlvar Caixal - Els no-llocs de la memòria
Chesús Casaus - A cullebra de Val de Zafán
Antón Castro - Rosa. Rosi. Rosalía.
Ginger Cayenna - El darrer tren
Fede Cortés - Anada i tornada
Blanca Deusdad - Camins de ferro i terra
Alberto Díaz Rueda - La locomotora que añoraba el mar
Mariano Esteban Vidal y Víctor Manuel Guíu Aguilar - El submarino
Alicia Estopiñá Amela - Vía muerta
Anna Maria Feixas Mir - L'estació màgica
Xavier Garcia - El trenet del botijo i el fuet
Pilar Garriga - Els jugadors de dòmino
Mª Lluïsa Gascon i Prades - Una boirina baixa
José Giménez Corbatón - Trenes
Víctor Manuel Guíu Aguilar, El mestizo - Camino a la Torica
Luis Latorre Albesa - Mi primer encuentro con el tren
Merche Llop - El túnel de Bot
Juli Micolau - Via verda
Emilio Moreno - El carrilet que sube a Valderrobres
Cinta Mulet - L'ambigüitat de les fronteres
Ramón Mur - El abad ferroviario
Chusé Inazio Nabarro - Biachee con nusatros
Andreu Palatsí - Una fantasma fotografiada
Neus Pallarès - Voces del hoy y del ayer
Lluís Rajadell - Un pomet de colònia
Alfred Sala Carbonell - Un homenet de Jesús
Pilar Salas - En ruta
Lola Salmerón - El tren de Zafán
Carles Sancho Meix - El ferrocarril i els maquis
José Manuel Soriano Deogracia - Entre los pasos. Seria de Haikus.
Andreu Subirats - La via morta
Ester Suñé Cugat - Espurnes d'existència
Fernando Zorrilla Alcaine - La huella del ferrocarril en Valdealgorfa. Un recuerdo imborrable.

ON COMPRAR EL LLIBRE

Llibreria Serret (Vall-de-roures)

HAN DIT DE «TREN DE VAL DE ZAFÁN»:

Reseña periódico


02-01-2011 Heraldo de Teruel
La editorial Gara, la librería Serret y La Parada del Compte promueven un libro trilingüe sobre la antigua línea ferroviaria.
Como si se tratara de las míticas líneas de ferrocarril Orient Exprés o Transiberiano, también la antigua línea de Val de Zafán será fuente de inspiración literaria. Gara d’Edizions, el librero de Valderrobres Octavio Serret y el hotel La Parada del Compte -acondicionado en una antigua estación ferroviaria-, promueven un libro de narraciones y poemas en torno a esta infraestructura que unió La Puebla de Híjar con Tortosa (Tarragona) hasta que fue clausurada en 1973.
La publicación incluirá textos en las tres lenguas de Aragón: castellano, catalán y aragonés.

Luis Rajadel.

Del tren queda la letra

Ramón Mur
(Artículo publicado en el número 2 de la revista ‘Expresion Cultural’ de la asociación ‘Aragonex’)
El cauce del tren de la Val del Zafán, conocido en vida como “El Sarmentero”, está hoy convertido en vía verde para pasear, montar a caballo o viajar en bicicleta desde Valdealgorfa hasta Tortosa. Es lo que queda de aquel ferrocarril que llegó hasta Alcañiz durante 78 años, desde 1895 hasta 1973. Pero algo más perdura de él. Queda la letra. Las letras escritas por 41 autores en el libro coral presentado el pasado verano en La Parada del Compte, una de sus estaciones, que hoy ya no es estación sino hotel de turismo rural, de tierra adentro.
Es un libro escrito en los tres idiomas de Aragón: castellano, catalán y aragonés. Un compendio, por tanto, de “narrazions, escritos, relats”, tal y como reza el subtítulo de la portada en la que aparece una locomotora de vapor aparecida por la boca de uno de los muchos túneles que tiene el trazado.
Esta obra, editada por ‘Gara d’Edizions’, es una memoria escrita y una reivindicación. El recuerdo en letra escrita del tren perdido y la exigencia en papel impreso de que vuelva el ferrocarril a la tierra que lo perdió, al menos hasta Alcañiz.
El Bajo Aragón pidió ferrocarril a partir de 1841, cuando un monje exclaustrado del Real Monasterio de Nuestra Señora de Rueda, el padre Nicolás Sancho Moreno, fundó la ‘Junta Especial de Carreteras y Ferro-carriles’ del Bajo Aragón’. Más de medio siglo costó ver llegar el ‘Tren de Val de Zafán’, título del libro, a la estación de Alcañiz. Pero, al fin, llegó a la ciudad en la que tuvo estación principal y apeadero. El tren, sin embargo, desapareció. Falleció a los 78 años. Su resurrección no es esperada para los próximos tiempos, aunque sí deseada por miles de bajoaragoneses. Por el momento, del ferrocarril queda la letra y ¡ojalá! pronto se pueda decir que el “tren con letra entra”.

Ja pots comprar els Contes de Muniatto a Amazon

TALLERES DE ESCRITURA ONLINE

Apúntate a mis talleres de escritura de www.portaldelescritor.com

TALLERES TRIMESTRALES
Matrícula abierta cada tres meses::
15 de Enero / 15 de Abril / 15 de Julio /15 de Octubre


TALLERES DE TRES QUINCENAS
Matrícula abierta cada seis semanas:
15 de Enero / 1 de Marzo / 15 de Abril / 1 de Junio / 15 de Julio / 1 Septiembre / 15 de Octubre / 1 Diciembre